Democracia en camisa azul

ZAPALDUEN OLERKIA - KEN ZAZPI

Herri ikustezin hontan itzalekin jolasten
neu izaten saitzen
geroa margozten
nire ezintasun denak
behin da berriz kantatzen
egunsentia
bide hau sentitzen

Denok ez dugu berdin
kontatzen istoria
zaila da ulertzea
bestearen egia
baina kantatu nahi dut zapalduen olerkia
estalita duten
samin guzti
ohe hutsei amaren malkoei
lapurtzen diguten denbora iheskorrari
burdin hotsei aitaren beldurrei
sufritzen dugunoi

Txikitatik entzuten
zer izan behar garen
indarrez inposatuz
zer maitatu behar den
baina kantatu nahi dut zapalduen olerkia
estalita duten
samin guztia
lagun minei bakardadeari bizigabe utzitako
une bakoitzari
izan zirenei
gaur gareneri
izango direnei
esaidazu maitea
dena aldatuko dela
bihar ere nirekin egongo zarela
eta ondorengoek
ez dutela sekula kantu hau kantatuko
malkorik botako esan maitea
esan laztana
entzun nahi dudana
esan laguna

Istripuei
berri txarrei
bidean galdu ditugun lagun guztiei
gugatik dena eman dutenei askatasun haizeari
zuei
haizeari
zuei, zuei, zuei



TRADUCCIÓ

POEMA DELS OPRIMITS - KEN ZAZPI

En aquest país ocult,
amb les ombres vaig jugant;
intentant ser jo mateix,
pintant un endemà...

Tot allò que no puc ser,
raja sempre del meu cant;
l'alba és ben a prop,
la sento,em va envoltant...

La història ja se sap,
no tothom l'explica igual;
es difícil d'empassar,
la veritat del del costat...

Ara a prop dels oprimits,
un poema vull cantar,
tota l'amargor,
que volen amagar...

I canto als llits buits,
a la mare, al seu patir;
a tot el temps fugaç,
de que ens van desposseint...

Al ferro, al seu crit
al pare atemorit
a tothom que ho patim...

Escoltem des de petits,
tot allò que hem d'estimar,
tot allò que hem de ser,
a la força imposat...
ara, prop dels oprimits,
cantaré una cançó,
coberta tenen ja,
tota l'amargor...

A la soledat,
als íntims i als amics,
a cada instant del viure,
que de les mans, ha fugit
Als qui van ser ahir,
als qui son ara aquí,
als que encara han de venir...

Estimada vull sentir,
que aviat tot canviarà:
que també seràs amb mi,
el dia de demà...

I que els que vindran després,
ja mai més no cantaran,
aquest cant dels oprimits,
i tampoc no ploraran...

Diga'm per favor,
ara amiga ja,
allò que vull escoltar,
estimada, amor...

En els accidents,
les adversitats
a els que per nosaltres fins la vida han donat..

Als que de camí,
mai no han arribat,
als que lluitem,
i al vent de...llibertat

TRADUCCIÓN

POEMA DE LOS OPRIMIDOS - KEN ZAZPI

En este pueblo invisible
jugando con las sombras
intentando ser yo
pintando el despues
toda mi impotencia
cantando una y otra vez
al amanecer
sintiéndome mas cerca.

todos no contamos
igual la historia
es dificl de entender
la verdad del otro
pero quiero cantar
"el poema de los oprimidos" (zapalduen olerkia)
todo el dolor
que tienen oculto

a las camas vacías
a las lagrimas de mamá
a ese tiempo que huye
el cual nos roban
a los fríos barrotes
a los miedos de papá
a los que sufrimos

escuchando desde pequeño
que tenemos que ser
imponiendo por fuerza
lo que amar
pero quiero cantar
"el poema de los oprimidos" (zapalduen olerkia)
todo el dolor
que tienen oculto

al dolor de los amigos
a la soledad
a cada momento que deje sin vivir
a los que fueron
a los que hoy son
a los que seran

dime, mi amor
que todo va a cambiar
que mañana tambien
estaras conmigo
y nuestros descendientes
no van nunca
a cantar estar cancion
no soltaran lagrimas
dime mi amor
dime cariño
dime amigo
lo que quiero oir

a los accidentes
a las malas noticias
a todos esos amigos que hemos perdidos por el camino
a los que han dado
todo por nosotros
al viento de libertad
a vosotros
al viento
a vosotros
a vosotros